Steak tartare Tartar de Filet de Bou

La primera descripció literària del steak tartar la va fer Julio Verne, al 1875, a la seva novela (Miguel Strogoff). Quant a receptes, la més antiga que es conserva la trobem al Diccionari Larousse Gastronòmic edició del 1938. El tartare que ofertaven les cartes dels restaurants francesos del segle XX és una clara influència de la gastronomia de la Polinèsia francesa. Es va començar a popularitzar durant la dècada dels 50 i era servit amb un rovell d’ou cru, tàperes, ceba i julivert, tot molt picat. Tots aquests components ho són també de la salsa tàrtara, creada molt abans que el plat que ens ocupa. Avui, quan demanem un tartar a un restaurant, segurament ens portaran carn de filet picada a ganivet amanida amb una salsa feta a base de rovell d’ou cru, sal, pebre, mostassa, vi, oli d’oliva i salsa Worcestershire (molt especiada), i guarnida amb un picat molt fi a base d’anxoves, cogombrets, tàperes, escalunyes, julivert i ou.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *